dimecres, 11 de juny de 2014

Spot


SPOT
El dia 28 de maig vam fer una obra de teatre en audivisuals,d'un esqueit del llibre Spot.
El meu equip va a triar l'esqueit de VISA,MASTERCARD,AMERICAN EXPRESS.Tracta que el marit de Nuria va morir mentres menjava un tros de torró,i Nuria va anar a una botiga de llapides, primer la va atendre Pere,després va ser Crespo i per ultim va ser Pilar,a Nuria li va a costar decidir com va ser la llapida pero al fi va ser de granit,marbre i malaquita.
Els que feiamos de dependents,vam tenir que possar una corbata i un paper unflat en la camiseta que possava el nom del dependent que feiamos.
Jo vaig fer de Pilar pero amb les frases de Crespo.Vaig estar molt nerviosa,per si se m'oblida o m'embolicava en alguna frase, pero al fi nomes mire una volta o dos el llibre.Jo crec que nos eixo be,perque no llegirem moltes frases del llibre.Pero lo que no ferem va ser els moviments que feian els personages,com,Nuria li posa la ma en el cul a Crespo o Nuria li posa la ma en el sexe de Pere i tots els moviments d'eixos tipus.

Nerea

diumenge, 8 de juny de 2014

Blog de spot



Aquest article esta basat en la nostra obra de teatre realitzada per mon i pels meus companys de tercer de l'ESO. El seu objectiu és que el nostre professor Vicent Navarro ens pose bona nota pel nostre esforç i pel nostre treball.Tambiè esta basat en els sentiments de l'actor , narrant la sensació d'un actor quan ix a l'escenari .


Tot començarà quan els meus companys i jo entrarem en l'aula de "multiusos". Tots ens assentem en les cadires , entre publique. estem esperant que vinguera el nostre professor i ens diguera que grup li tocava actuar. Llavors després de diversos moments de nerviosisme , vi nostre professor Vicent Navarro i ens va dir que ens tocava actuar a nosaltres , és a dir , al meu grup i a mon . En eixe moment vaig estar molt nerviós i el meu cor es va accelerar moltíssim .


L'adrenalina corria les meues venes i no sàvia que fer , no recordava qual era el meu paper i no volia espatlar eixe moment . No sàvia si eixir a l'escenari o al bany , o si inventar-me alguna escusa per a alliberar-me d'eixir a l'escenari . Si eixía a l'escenari corria el risc que la meua ment es quedara en blanc i oblidara manar informació als meus llavis per a murmurejar eixes paraules ,unes paraules que vaig memoritzar fa molt de temps . Tot això faria que el publique burlara de mon , i el mes important , que jo perdera els nervis i reaccionara davant del public .


Haurien moltes maneres de reaccionar davant del public , però les úniques maneres que em passaven pel cap en eixe moment són les següents :

La primera , consistia a agafar corregudeta i botar sense por cap al publique per a donar la cara davant d'aquelles persones que es burlaven de mon .Això provocaria danys materials i ferides de guerra en mon i en els meus enemics , probablement els professors em tirarien a l'aula de convivència . 

I la segona manera , però no per això la menys important , que consistia en aguantar amb dos collons en l'escenari , intentant interpretar el meu paper el millor possible , inventant-me algunes paraules o llegint-les d'un llibre en què estava la nostra obra , anomenada "EL OLIMPO DE LOS DIESEL".

Mentres jo estava decidint que fer , els meus companys van eixir a l'escenari per a interpretar els papers com a actors . Em faltaven aproximadament 5 minuts per a eixir a l'escenari ,perque el meu paper com a Déu ,va a aparéixer aproximadament al final de l'obra .Lo pitjor de ser Déu era que no sàvia com era la seua veu , al cap i a la fi , jo mai l'he escoltat . El temps passava molt lent pareixia que l'agulla dels segons es movia en direcció contrària , però en un moment determinat em doní compte que em tocava eixir a l'escenari .

Llavors vaig eixir a l'escenari i de sobte va ocórrer quelcom que mai m'esperava . El public quede callat durant un parell de segons esperant que jo diguera la primera frase . Va ser quan vaig dir la frase i vaig veure que alguns companys es van quedar en silenci i altres murmuraven ànims . Això em demostrava que jo era el que s'imaginava el que podria haver passat en aquells moments i demostrava que havia perdut la confiança en el meu mateix . Això demostrava que la podia recuperar , fent un bon treball en eixe escenari tan aterridor que em donava eriçons .

Entre paraula i paraula , entre frase i frase ,vaig finalitzar el meu paper en l'escenari i em vaig sentir molt orgullós pel treball que van realitzar els meus companys , alguns animant-me , altres tornant em l'esperança i la confiança en el meu mateix i altres companys que sense donar-se compte em van fer un bon regal , un dia inimaginable .

dimecres, 30 d’abril de 2014

EIXIDA AL TEATRE


Sóc un alumne de l'institut Ies Riu Túria.
A classe estàvem llegint una obra de teatre anomenada Spot , per aquest  motiu vam anar a València per a vore una obra titulada "L'home Invisible".



el teatre era molt antic , quan jo vaig entrar em donà la impressió de trovar-me en una altra època , estava rodejat de pilars i en la zona de dalt  s'encontrava l'amfiteatre. 



L'obra tracte de la invisibilita. Moriati , personatge amb males intencions , li demana a un científic que li aconsegisca una poció  per a ser invisible i controlar el món.



Hi havia diversos efectes especials  com : fer que es moga la roda d'un hàmster sense haver-ne cap dins , vam poder observar com un maletí es menejava sense que ningú el moguera també hi havia un guix que es movia a soles per la pissarra , però el que mes em va sorprendre va ser la música en directe.



Va ser una eixida divertida i entretinguda , en general va estar tot molt bé.

divendres, 11 d’abril de 2014

L'home invisible

El dia 6 de març a les 9 del matí van anar a veure l’obra de teatre l’home invisible,a la Sala Escalente de València.
L’obra va tractar sobre el Doctor Griffind,que va fer una poció per a fer-se invisible,que li ho va demanar el professor Moriarty,un home de negocis.Al principi la poció no va funcionar,peró quan va passar un temps el Docyor Griffin es va fer invisible.Glòria,la seua núvia,es donarà compte que el Doctor Griffin havia desaparegut.Va cridar Sheerlock Holmes i el seu company Watson perquè l’ajudaren a encontrar el Doctor Griffind.A la fi van encontrar el Doctor Griffind,i com no sabia com deixar de ser invisible,Glòria aleshores va agafar la poció i la va beure per a tornar-se invisible i estar amb el Doctor Griffind feliços.
Em va agradar molt,els actors van interpretar molt bé els seus personatges,però el principi no em va agradar molt,no tenía cap sentit amb l’obra perqué era una xica ballant amb una llum al cap
Nerea Cortés

dimarts, 1 d’abril de 2014

L'excursió al teatre

L'home invisible



Dia cinc de març 

Hui hem anat al teatre de València , a la Sala Escalante amb la intenció de veure una obra de teatre que rep el nom de L'home invisible.En aquesta obra ,apareixen Sherlock Holmes i el seu company Watson,uns detectius ja retirats que començaran a investigar el cas de l'homeinvisible.






En aquesta obra, els efectes especials han estat prou bé , al principi van començar a apagar-se i encendre's molt ràpid els llums i després d'un instant de foscor els actors van usar confeti per a dissimular els dispars entre el públic.



  També ha estat molt bé la música perquè, al contrari d'altres teatres , en aquest la música està interpretada en directe amb instruments. Una altra cosa molt important per a mi, és que l'obra s'ha realitzat en l'escenari i també als afores d'ell, perquè els actors estaven entre el públic. Per a la meua opinió aquesta experiència ha sigut molt important, perquè abans no m'agradava el teatre, i hui crec que no m'ha agradat , perquè m'ha encantat.

 


Daniel Lipat





dimarts, 25 de febrer de 2014

Rafael Nadal


Rafael Nadal , el millor jugador del Tennis del món 



Mi article tracta sobre el començament de Rafael Nadal en la seua carrera profesional.Rafael Nadal actualment és el millor jugador de Tennis del món , quelcom magnífic , perquè és el jugador de Tennis que més trofeus individuals i col·lectius ha guanyat del món , i damunt és espanyol.Quan era xicotet jugava a tot tipus de jocs(futbol, basquet, beisbol,etc.) , però on més brillantor va tindre, va ser en el Tennis. El seu oncle Toni Nadal li va ajudar molt , junt a la seua família , que li va apojar a que jugara i li va donar tots els diners que necessitava per al equipament , etc. .Jo crec que aquest ultim aconteciment, va ajudar molt a Rafael Nadal , i que per això es va esforçar i va guanyar tot el que hui en dia a aconseguit. El seu començament profesional va començar amb 15 anys , i es convertix en el jugador més jove de la Història a guanyar un partit en un torneig oficial de l'ATP, concretament en el torneig Internacional Sèries de Mallorca, on accedix com invitat de l'organització i venç en primera ronda al paraguaià Ramón Delgado, de 25 anys i jugador numere 81 mundial en eixe moment, per 6-4 i 6-4 . Rafael Nadal ocupava el lloc numere 762  de l'escalafó mundial. Rafael Nadal va ser un jugador únic , pel seu començament a jugar i per la seua personalitat,per cert, Rafa es molt agradable. Per a mi , per al món i crec que per a moltíssimes persones més, Rafael Nadal sempre formarà part de la història del Tennis i de la nostra vida.

dimarts, 18 de febrer de 2014

UN DIA INOBLIDABLE

                             UN DIA INOBLIDABLE


Quedava un dia per al meu aniversari  i jo estava un poc nerviós i això que no sabia el que m'esperava després. Va  arribar el gran dia ja que celebrava el meu aniversari i ens enfrontàvem el meu equip i jo contra el València, un equip difícil de batre.



 Començarem guanyant 1-0, però poc ens va durar l'alegria perquè al cinc minuts ens van empatar, i en acabar la primera part ja perdíem 1-2. Començarem la segona part amb moltes ganes i als vint minuts  el nostre davanter va empatar.
El partir es va posar interessant i als deu minuts per al final ens vam ficar 2-3. Ens vam vindre avall , a cinc minuts del final xiula una falta en la frontal de l'àrea  i vaig ser jo l'encarregat d'executar-la. No m'ho podia creure, havia  empatat el partir, i, faltant un minut , una altra falta.
Era una falta molt llunyana(des del centre del camp), molt difícil de transformar. L'entrenador es va girar i, em va dir: "aquesta és teua". Em vaig dirigir al centre del camp, vaig col·locar la pilota vaig retrocedir tres passos, i el següent que recorde és els meus companys abraçant-me i els pares saltant i cridant  com a bojos.  Cridàvem de felicitat va ser fantàstic. Tènia dos coses per celebrar el meu aniversari i el triomf de l'equip.