UN DIA INOBLIDABLE
Quedava un dia per al meu aniversari i jo estava un poc nerviós i això que no sabia el que m'esperava després. Va arribar el gran dia ja que celebrava el meu aniversari i ens enfrontàvem el meu equip i jo contra el València, un equip difícil de batre.
Començarem guanyant 1-0, però poc ens va durar l'alegria perquè al cinc minuts ens van empatar, i en acabar la primera part ja perdíem 1-2. Començarem la segona part amb moltes ganes i als vint minuts el nostre davanter va empatar.
El partir es va posar interessant i als deu minuts per al final ens vam ficar 2-3. Ens vam vindre avall , a cinc minuts del final xiula una falta en la frontal de l'àrea i vaig ser jo l'encarregat d'executar-la. No m'ho podia creure, havia empatat el partir, i, faltant un minut , una altra falta.
Era una falta molt llunyana(des del centre del camp), molt difícil de transformar. L'entrenador es va girar i, em va dir: "aquesta és teua". Em vaig dirigir al centre del camp, vaig col·locar la pilota vaig retrocedir tres passos, i el següent que recorde és els meus companys abraçant-me i els pares saltant i cridant com a bojos. Cridàvem de felicitat va ser fantàstic. Tènia dos coses per celebrar el meu aniversari i el triomf de l'equip.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada